Artista. Barcelona, 1952–2025
Carlos Echevarría (Barcelona, 1952–2025) va ser un artista barceloní que durant cinc dècades va construir una obra coherent per la persistència d’una mirada. Pintura, escultura, collage i art objecte conviuen en un univers singular, guiat per la curiositat, la ironia i una profunda independència de pensament.
Per a Echevarría, l’art era sobretot llibertat: començar de nou a cada obra, qüestionar les pròpies certeses i explorar camins sense més límit que l’honradesa artística. Aquesta convicció, present en la seva producció i en els seus escrits, va marcar una trajectòria que va arrencar amb exposicions internacionals a Colònia i Nova York durant els anys vuitanta i va continuar, per decisió pròpia, al marge del circuit convencional de l’art.
El seu univers parteix del quotidià. Ampolles, claus, llapis, monedes, mapes i objectes aparentment insignificants adquireixen una altra dimensió mitjançant associacions insòlites, canvis d’escala o intervencions mínimes que en transformen el significat. L’humor, sovint irreverent, és la seva manera de qüestionar allò establert i posar a prova la nostra percepció.
La història de l’art ocupa un lloc central en el seu treball. En nombroses intervencions sobre imatges de grans mestres, Echevarría fa dialogar passat i present, despulla les obres de la seva solemnitat i en manté vives les referències. Com ell mateix sostenia: «En l’art no es pot renunciar al passat; en la renúncia a aquest, hi és implícita la seva referència».
A Barcelona, la seva obra va despertar l’interès de la crítica. El 1992, Josep Maria Cadena va destacar a El Periódico l’enginy de les seves intervencions sobre obres cèlebres.
El treball per sèries és una altra de les claus de la seva pràctica. Cada sèrie delimitava un territori de recerca que explorava fins a trobar noves vies d’expressió. El mètode afavoria l’experimentació: la sèrie marcava el marc i el resultat quedava obert a l’inesperat. D’aquí la diversitat de la seva producció, reconeixible per una manera de pensar.
El seu distanciament del circuit artístic responia a una convicció arrelada: l’artista havia de preservar la seva llibertat de criteri davant les exigències del mercat, les modes i les classificacions. El seu taller es va convertir en un espai de recerca contínua, on cada obra era una nova oportunitat d’experimentar, revisar i tornar a començar.
En el seu text Por amor al arte, Echevarría entenia la creació com una activitat inseparable de la vida, amb les seves incerteses, la seva exigència i la seva capacitat de renovació. Desconfiava dels discursos que pretenen justificar una obra i del pes que la signatura, el preu o el reconeixement exerceixen sobre la nostra percepció. Per a ell, l’obra s’havia de sostenir sola i conservar la capacitat de suscitar una interpretació lliure.
«Les obres d’art les comença l’artista i les acaba l’espectador».
Aquesta convicció travessa una producció extensa, heterogènia i en gran part inèdita, fruit de cinquanta anys de dedicació. Una obra que troba la seva identitat en la curiositat permanent, la independència de pensament i una singular capacitat per descobrir noves possibilitats en el quotidià.
L’obra de Carlos Echevarría es presenta a Private Gallery Barcelona, mitjançant visites privades exclusivament per invitació.
1952 – 2025 † I BARCELONA – COLOGNE – NEW YORK. art@carlosechevarria.es +34 677. 043. 528